28 de febrer 2022 hem acomiadat a Josep Suñé Isern. Amb dolor de tota la teva familia i tots els presents, la teva filla Carlota va llegir el que tú eres:

«El Papa era la olor a herba recent tallada a l’estiu, la neu caiguda per sorpresa una nit d’hivern, els tulipans plantats al novembre i florits a l’abril»

El dia anterior, de tornada del meu passeig i l’anada del teu amb el teu gran George, i com altres vegades et vaig dir – petitet el gos eh!- i vas respondre -Sí, és de butxaca-. El teu rostre estava seriós, fosquejava i aquesta vegada no parlem més.

En saber que la teva anada era definitiva, em va doldre molt, no podia parar de plorar.

El cirerer, els arbres podats en forma de cors, la terra, l’herba, les flors, la neu, els núvols i el cel, … sempre us recordarem.

Gràcies veí pel temps compartit, nosaltres ens quedem una mica més i després ja ens tornarem a trobar.

Bon viatge!